
Entrevista amb López Tena a El Punt.
... des d'eivissa

Occident no es pren prou seriosament la lluita contra l'islamisme. La gent creu que es tracta només d'una flamarada i que passarà. No és així. L'islamisme radical és el front més perillós que hi ha avui al món contra la democràcia. L'hem de combatre com vam combatre el nazisme i el comunisme.Àngel Colom
entenc que l´afermament del nacionalisme no estatista és bo perquè també pugui arrelar el liberalisme. Tenint sempre en compte, per descomptat, que això no implicarà que tots els nacionalistes no estatistes hagin de ser necessàriament liberals. Senzillament, estic posant de manifest que pot existir una connivència entre ambdós perquè Espanya, políticament, per definició, és antiliberal. (...) El món ja no es divideix estrictament entre dretes i esquerres, i la batussa dreta-esquerra no és en absolut el centre del panorama polític arreu d´Europa. És més, ha quedat obsoleta, completament desdibuixada. Avui, assortadament, la política ha esdevingut molt més complexa, i molt menys fonamentada en l´enfrontament fratricida. Per tant, a Eivissa existeix l´opció, cada vegada més clara, d´anar bastint aquest tercer espai que pugui competir i cooperar tant amb el PSOE com amb el Partit Popular. I, justament, estan maldant perquè aquest tercer espai no es construeixi aquells que participen del sucursalisme políticI avui hi torna amb Socialisme mal entès (o no).


Quan Montserrat Minobis va ser nomenada directora de Catalunya Ràdio era suposable qualsevol cosa. Tanmateix, vull creure que el fet de moure peces de forma arbitrària, i malversar l'herència i l'audiència de Catalunya Ràdio fins a provocar col·lapses en la graella, eren fets des de la bona fe. (...) Vistos els resultats, l'antiga CCRTV va pensar en reconduir la situació amb una persona de la casa, Oleguer Sarsanedas. Aquí però, ja és més difícil parlar de bona feÉs en Miquel Calçada parlant sobre la davallada de Catalunya Ràdio.

A començament dels anys noranta, quan es va redactar un Estatut d’Autonomia de Còrsega, el punt essencial de la discussió va ser l’existència del poble cors i el seu reconeixement polític. El projecte d’Estatut parlava de poble cors. Però el Consell d’Estat francès va demanar que s’eliminés aquest esment, perquè la Constitució francesa només reconeix l’existència del poble francès. Deia el Consell d’Estat que, a la pràctica, reconèixer l’existència del poble cors com a subjecte polític era reconèixer també el seu dret a l’autodeterminació.És un fragment de l'article "Poble català" de Vicenç Villatoro.